Tracks i rutes

L, Anoia prehistòrica

Ruta Anoia Prehistòrica
(amb cotxe)

Fins fa ben poc la prehistòria europea, i la catalana per extensió, es remuntava a les primeres societats caçadores-recol·lectores del Paleolític inferior arcaic, amb una cronologia d’entre 1.610.000-730.000 BP, caracteritzant-se per indústries lítiques arcaiques sobre quars, quarsita, cornubianita i pòrfir, i sobre tot per una total absència de restes humanes als Països Catalans – les més antigues de la Península Ibèrica es remuntaven a 1,8-1,6 milions d’anys, a Venta Micena (Orce, Granada).

Aquest fet ha quedat enrere amb l’aparició l’any 2002 de les importants restes fòssils d’un antropoide batejat amb el nom de Pieralopithecus Catalanicus (els Hostalets de Pierola), que va viure ara fa uns 13 milions d’anys en un ambient de selva tropical. Les restes d’aquest primat, que han estat batejades popularment amb el nom de Pau, malauradament encara no estan preparades per rebre visites de manera regular.

El nostre viatge per la prehistòria anoienca fa un salt fins a situar-se en el Plistocè superior (128.000-38.000 BP).

Cal fer esment que cap a 50.000 BP s’assolí la fase de màxima glaciació (Würm) al vessant sud dels Pirineus, arribant a tenir entre 25 i 30 Km de longitud les glaceres de la Ribagorçana i de Tor.

En aquest ambient gèlid cal situar L’ABRIC ROMANÍ (CAPELLADES), amb datacions absolutes de 63.300 ± 1.800 i de 44.500 ± 1.200, assentament humà corresponent al període anomenat Paleolític mitjà, on l’ús del foc esdevé una pràctica quotidiana i la recerca i la tria de matèries primeres esdevé un factor cultural diferenciador

. L’Abric Romaní ha esdevingut el primer jaciment d’aquest període on han aparegut objectes sobre fusta. El tipus humà artífex d’aquests instruments i de la indústria lítica mosteriana sobre ascles retocades es l’Homo sapiens neanderthalensis, del qual s’han trobat restes al proper Abric Agut, també a Capellades. En aquest període hi ha les primeres manifestacions simbòliques i es documenten també els primers exemples de culte als morts.

La següent manifestació digna de ser visitada de l’empremta de l’home a la nostra comarca no la trobem fins ben entrat el període anomenat Neolític, que es caracteritza pels primers grups d’agricultors i ramaders davant dels caçadors i recol·lectors del Paleolític, amb la introducció dels primers conreus de cereals i lleguminoses.

Característica d’aquests primers grups humans sedentaris, que desenvolupen la seva vida en unes condicions climàtiques més benignes, és la utilització d’instrumental lític de pedra polida, l’ús quotidià de la ceràmica i el desenvolupament d’activitats artesanals com el teixit o la cistelleria.

Una de les manifestacions artístiques que desenvolupen és l’anomenat art parietal llevantí, al qual pertanyen les pintures rupestres de Valldecerves (la Llacuna), on hi ha representades dues figures humanes (arquer i dona) i dues espècies animals (cabra i cérvol). Corresponen al període anomenat Neolític mitjà, amb una cronologia de 3.500-3.000 aC.

La prehistòria recent de l’Europa central, entre el Neolític i l’edat del Bronze, es coneix sobretot per la construcció d’innombrables monuments megalítics.

Han hagut de passar segles per començar a aclarir alguna de les incògnites d’aquests monuments i per conèixer-ne l’origen.

Retrocedim en el temps uns cinc mil anys i situem-nos per un moment en la darreria de l’època neolítica i el començament de l’edat del Bronze.

L’home, que fins aleshores havia viscut a l’aire lliure, es comença a establir en valls que possibiliten el conreu, en poblats formats per cabanes circulars. Va aprendre a iniciar diversos processos de transformacions tècniques i econòmiques.

És el moment que es comença a mesurar el temps mitjançant l’observació atenta del moviment del sol i les estrelles. La població creix i s’inicien canvis socials, polítics i religiosos que havien de portar a la civilització catalogada com urbana. Quant a aquest darrer canvi, el religiós, les creences dels prehistòrics a l’entorn del Més Enllà feien que els seus monuments sepulcrals, anomenats dòlmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana: tombes monumentals fetes amb grans lloses, que es construïen entre el IV i el II mil·leni aC.

També apareix un altre tipus de monuments, els menhirs, que no tenen a priori caràcter funerari. Segons la definició més clàssica, un dòlmen és una cambra sepulcral oberta, un sepulcre col·lectiu, generalment megalític, és a dir fet amb roques de grans dimensions, recobert per un túmul i destinat a rebre diferents inhumacions.

Ben segur que a qualsevol que decideixi fer la ruta arqueològica cultural que proposem, una de les preguntes que se li acudiran serà saber com una societat tan primitiva era capaç de construir aquestes tombes megalítiques, bastides a base de lloses de grans dimensions, en especial la que es col·locava a la coberta.

El sistema sempre era el mateix: s’arrossegaven els blocs de pedra mitjançant cordes des d’un indret pròxim fins a un talús. Una vegada a dalt es deixava caure la llosa dins d’un forat fet prèviament i es falcava bé la llosa amb rocs i terra, i es deixava situada en posició vertical. Un cop muntada la cambra, les lloses s’apuntalaven amb troncs i pedres, i llavors s’hi col·locava la coberta amb la mateixa tècnica del talús.

Podem iniciar la ruta del megalitisme anoienc pel SEPULCRE DELS TRES REIS (RUBIÓ), una cista del tipus petit que pertany al Bronze final, datable a l’entorn del 1.200 aC, per continuar tot seguit pel proper SEPULCRE DE LES MALLOLES O DE PEDRAFITA (RUBIÓ), en aquest cas un sepulcre de corredor ample que es va localitzar absolutament intacte, que pertany a l’època del Bronze Antic, concretament als primers segles del segon mil·leni aC.

A l’altre extrem de la comarca se situa el SEPULCRE MEGALÍTIC DELS PLANS DE FERRAN (ARGENÇOLA), del tipus petit quadrangular, del període Bronze antic-mitjà, és a dir de principi del segon mil·leni aC. En les seves proximitats hi ha uns relleus a la roca, a peu d’un antic camí, identificats com l’arbre de la vida (Argençola).

Un conjunt arqueològic molt sovint relacionat amb els sepulcres megalítics, és el de les INSCULTURES SANT ESTEVE DE FERRIOLS (BELLPRAT), ja que la seva significació podria estar relacionada amb un lloc propici per a la celebració de cerimònies socials o de culte, vinculades amb el món de la mort.

També d’aquest període de la prehistòria trobem el menhir de Cabrera (la Torre de Claramunt), avui situat en uns jardins propers a l’església de Sant Salvador de Vilanova d’Espoia.

Amb una accessibilitat més dificultosa podem també apropar-nos al megàlit de la Diablera (el Bruc), situat al mig del torrent homònim. És també de l’Edat del Bronze, i consisteix en tres grans pedres, dues de les quals actuen de suport a una de central més gran, situada en posició vertical.

Recentment s’ha identificat un altre possible monument funerari d’aquesta època, conegut com sepulcre de Comallagosa (la Llacuna), el qual, tot i restar pendent dels estudis arqueològics, sembla una cista megalítica que pot correspondre o bé als temps del Calcolític (2.500 aC) o a final del Neolític (2000 aC).

malloles Pintures rupestres de Valldecerves (3.500 al 3.000 aC)Coexistents al sistema d’enterrament dels megàlits, també es constaten les coves sepulcrals, on també trobem inhumacions col·lectives. L’exemple a l’Anoia es la cova sepulcral de la Ventosa (Piera), de difícil visita, on es va exhumar un enterrament doble amb aixovar d’un vas campaniforme. Aquest enterrament culturalment correspondria al calcolític final o al Bronze antic, amb una cronologia de 1900-1400 aC.

Argençola
Sepulcre megalític de Plans de Ferran

Bellprat
Inscultures a la roca de Sant Esteve de Ferriols

Capellades
Parc Prehistòric de l’Abric Romaní
Cinglera Travertínica del Capelló

Els Hostalets de Pierola
Restes fòssils del pierolapithecus catalanicus

La Llacuna
Pintures rupestres de Valldecerves (3.500 al 3.000 aC)

Rubió
Sepulcre megalític dels Tres Reis (Cap al 1200 aC)
Sepulcre megalític de les Malloles 

La Torre de Claramunt
La Pedra dreta, o menhir de Cabrera, a Vilanova d’Espoia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s