Llegenda del nom de la vila de Copons

La història que em disposo a contar-vos es refereix a un noble Baró, un cavaller molt esforçat
que fou protagonista d’innombrables gestes de guerra en les campanyes del Comte-Rei. El
nostre personatge, batallant, batallant, va passar la joventut i quan començava a posar anys,
en premi als mèrits contrets, el Rei li adjudicà diverses terres de les que ell mateix havia
arrabassat a l’enemic.Però el nostre cavaller era home molt frugal que tot i la riquesa que
posseïa, vivia modestament al seu castell prop del riu Anoia. Així doncs, fidel al seu tarannà
modest, prengué el determini de donar a l’Església els dominis que el Rei li cedia.
Aquest cavaller més tard esdevingué Baró de Copons i si m’ho permeteu us contaré d’on li va
provenir el cognom que ostentava, que més tard també fou el nom de la vila de Copons,
integrada a la nostre comarca.Com dèiem suara, el Baró va cedir tres senyorius dels que el Rei
li havia atorgat al Monestir de Poblet. Però aquesta donació comportava el pagament d’un
petit tribut que el Baró rebia anyalment del Monestir. Encara que era un tribut de vassallatge,
el seu valor era més simbòlic que efectiu; consistia en una guatlla, una tórtora i una perdiu. Tot
i ésser tan minsa la gabella, el cavaller va voler que quedés ben escripturat que, si el Monestir
deixava de satisfer-la, ell o els seus successors es podrien apropiar del Copó del Sagrari.Varen
passar uns quants anys en els quals les coses rutllaren amb tota regularitat, però un dia l’Abat
de Poblet es va morir i un nou Prelat ocupà la Cadira Abacial. Aquest, davant de la niciesa que
representava el pagament d’aquell tribut, no hi va donar importància i va deixar de satisfer-lo.
Al Baró, aquella anyada també li va passar per alt, però bon puntes va atalaiar del mancament
del Monestir, encontinent es presentà a l’Abadia i sense demanar llicència, se n’entrà l’Església
i es posà a forfollar el Sagrari, intentant d’obrir-lo. En veure allò, el germà sagristà corregué a
avisar el Pare Abat.Quant aquest arribà al presbiteri, el Cavaller ja tenia el Copó a les mans.
L’Abat li digué:
– Que feu desventurat! Això es profanar el Sagrari!… I me li pren dels dits el Copó. El Cavaller el
tornà a agafar i traient-se l’espasa i alçant la veu respon:
Quant aquest arribà al presbiteri, el Cavaller ja tenia el Copó a les mans. L’Abat li digué:
– Que feu desventurat! Això es profanar el Sagrari!… I me li pren dels dits el Copó. El Cavaller el
tornà a agafar i traient-se l’espasa i alçant la veu respon:
– Això . no es més que complir tractes, senyor Abat. Llegiu si us plau les escriptures!…
Quant l’Abat intentava recuperar novament el Copó, el Cavaller provà de posar l’espasa
entremig, amb tan mala sort que va ferir el braç del Prelat. En veure la sang que corria, el
Cavaller es va esfereir, cedí el Copó i caigué de genolls demanant perdó…
Embenada que fou la ferida del Pare Abat, el Cavaller li va pregar que el volgués oir en
confessió i molt penedit féu el propòsit de cedir totes les propietats que posseïa al Cenobi i
professar com a monjo a la Comunitat, si l’admetien. No cal dir que va ser ben acollit així dels
monjos com del mateix Pare Abat. La seva vida de religiós fou molt edificant i admirada per
tots els companyons de Comunitat i anys a venir ell va ser l’Abat Copons, un dels més il·lustres
Prelats que ha presidit la Comunitat de l’històric Monestir de Poblet.
Això llegit ja s’endevina d’on li venia el cognom al cèlebre Baró de Copons i també es veu ben
clar perquè s’anomena així la riallera vila de l nostra comarca.