Llegendes història i llocs d´interès

Història de la Batalla de Prats de Rei-1714

El començament del segle XVIII fou de gran trasbals per a Catalunya ja que s’iniciaren els fets
que portaren a la pèrdua definitiva de les nostres llibertats com a poble en pujar al poder Felip
d’Anjou. Expressió directa de la guerra de Successió foren els fets ocorreguts al setembre del
1711 coneguts com les batalles de Prats.
La batalla de Prats de Rei fou una de les més importants que es produïren a Catalunya durant
la Guerra de Successió. En aquesta hi participaren un gruix molt important de les tropes i els
seus comandaments principals al país: per la part borbònica, el Duc de Vendôme, i per la part
austriacista, el mariscal Guido Von Starhemberg, que fou el comandant suprem dels exèrcits
aliats de l’arxiduc Carles d’Àustria, des de 1708 fins a 1713.
Tenim quatre importants fonts documentals que narren i ens permeten contrastar els fets de
la batalla de Prats de Rei de 1711. Per una part, com a document més important, hi ha el Diario
de lo sucedido en el campamento de Prats de Rey, desde septiembre a diziembre de 1711,
elaborat per l’estat major del comte Guido Von Starhemberg. Aquest manuscrit es conserva a
l’Arxiu de Guerra de Viena (Ka – Kriegs Archiv – Wien) i fou localitzat per Ramon Santaulària i
Malet, nascut el 4 de juliol de 1949 a Sant Pere Sallavinera. Des de l’any 1975 residí a Viena i
en la seva universitat estudià Traducció fins a l’any 1985. L’estudiós Josep Riba i Gabarró va
tenir accés a la traducció que féu Santaulària del diari de Starhemberg i el va analitzar,
publicant-ne l’article “Batalles de la Guerra de Successió a Calaf i els Prats de Rei” al número
VIII de la revista Miscel·lània Aqualatensia (1997).
Per altra part, és important la informació que ens dóna el volum III de les cròniques de les
Narraciones Históricas, escrites pel noble Francesc de Castellví entre els anys 1701- 1724, qui
s’hagué d’exiliar a Viena acabada la Guerra de Successió. Una altra font ens la dóna Joan
Fàbrega, un pagès de Cerarols que es dedicà a escriure en un dietari personal tots els fets
importants de la seva època i esdeveniments familiars, parlant també de la batalla de Prats de
Rei i del setge de Cardona de 1711. I per acabar hi ha també una font inèdita manuscrita que
es conserva al Museu Municipal dels Prats de Rei, en una de les pàgines d’un llibre manuscrit
de comptabilitat d’una família pagesa. Aquest document ens diu exactament el següent: “El
dia 17 de setembre va ser assetjada esta vila estan lo exercit de Carlos terser de Can Selva fins
a Puigfarner de numero de 22000 homens governats per lo General Steranberch qui estava a
Casa Roca de la Manresana. Los de Phalip quint estaven de St. Povim (Sant Pere del Vim) fins a
la devesa de la Portella. Eran lo numero de 35000 homens governats per lo Príncep Bandoma
qui estava a Calaf a Casa de Mn. Geroni Abadal. Posaren bateria de peces a la hera den Llobet
per espatllar la muralla y casas encara que las casas les espatllaren mes los alemanys per
traurer las bigas per fer foch que no la bateria y estigueren fins al dia de Nadal que sen anaren
lo exersit de Phalip quint y lo de Carlos terser lo dia de St. Joant dia 27 de desembre deixant las
casas de la vila menos la Rectoria y Casa Candido inhabitables.” Aquest manuscrit de l’època
ens il·lustra prou bé els esdeveniments i, sobretot, la ubicació dels exèrcits, que tal com
especifica, les tropes austriacistes del mariscal Starhemberg, amb el quartel general a la
Manresana, es trobaven situades entre Can Selva i Puigfarner, dues masies de Prats de Rei que
es troben a llevant del poble, mentre que les tropes borbòniques es trobaven a la banda de
ponent, des de l’ermita de Sant Povim fins a la devesa de la Portella.
El 17 de setembre de 1711 les tropes austriacistes comandades pel mariscal comte de
Starhemberg arribaren als Prats de Rei. Tres hores després arribaren també al lloc les tropes
borbòniques, comandades pel mariscal duc de Vendôme, que a diferència de les anteriors,
portaven peces d’artilleria. A l’endemà, el Duc de Vendôme ordenà bombardejar i enderrocar
el poble i els murs de Prats de Rei. Tres canons dels exèrcits borbònics començaren a disparar
contra els ustriacistes. Aleshores el comte de Starhemberg ordenà l’ocupació de la vila dels
Prats de Rei, amb cinc-cents soldats. Cada dia feia canviar la guarnició.
El 19 de setembre, des del molí de l’Albareda, dos batallons francesos van atacar, però foren
rebutjats amb algunes baixes pels atacants i ferits per part dels defensors. Segons Quincy,
Starhemberg tenia acampats a Prats de Rei 36 batallons, 44 esquadres i 500 húsars. El marquès
de San Felipe, militar borbònic, assegurava que l’exèrcit que tenia Starhemberg al seu camp de
Prats de Rei, estava format per uns 12.000 soldats. Les xifres dels contingents militars que van
lluitar en aquesta batalla, varien moltíssim, però queda ben clar que era un exèrcit molt
nombrós.
El dia 23 arribà l’artilleria austriacista, després de l’obertura d’un camí que havien fet des
d’Igualada, passant per Sant Genís i per Rubió fins a la Manresana, ja que el camí que passava
per Copons estava controlat pels borbònics. El mateix dia arribaren 460 mules de l’exèrcit
borbònic. El dia 24, durant tota la jornada, hi hagué el canoneig de l’artilleria del duc de
Vendôme, contra les posicions dels austriacistes. Del 25 al 30 de setembre, tant els
austriacistes com els borbònics cavaren trinxeres als voltants de la vila de Prats de Rei. El dia
28 arribaren 12 peces de canó per a l’exèrcit borbònic i el dia 30 els hi arribaren procedents de
Saragossa 150 carros, 400 mules, 800 cavalls i 400 granaders. A continuació, durant tota la
primera setmana d’octubre, els borbònics van bombardejar el nucli urbà de Prats de Rei amb 8
canons i dos morters, obrint una bretxa a les muralles. Els atacants tingueren avaries en tres
canons. Per això, en una comunicació feta des del campament de Calaf el 12 d’octubre de 1711
i signada pel marquès de Valdecañas, entre d’altres coses informava: “Los cañones
desfonogonados se marchan mañana con el comboy de retorno a Lérida. Hasse empezado una
mina en las ruinas de la brecha de Prats; no podemos de ella hazer juicio, porque hemos ohído,
se dize, se necesita de veinte y dos días para acabarla, empezándola en una nevera que se ha
encontrado”. Aleshores els defensors austriacistes també minaren l’encontorn de la vila i quan
el 10 d’octubre els borbònics estaven disposats a assaltar-la, varen desistir per no arriscar-se
amb aquell perill, que varen saber per les informacions proporcionades per un sergent
austriacista que havia desertat. Així que desistiren de continuar atacant i van retirar l’artilleria
cap a Calaf, llevat d’un canó.
El dia 16 d’octubre arribaren 800 homes del duc de Vendôme. Aquest, l’endemà, mobilitzava
1.000 soldats per obrir un camí carreter des de Calaf fins a Cardona, passant per Pinós, amb el
concurs d’uns 600 soldats, per protegir-los i alimentar-los. El dia 28 d’octubre, els miquelets
austriacistes van agafar presoner un mercader de Calaf, que va informar que els borbònics en
dotze dies havien acabat el camí des de Calaf fins a Cardona, passant per Sant Pere de l’Arç,
per la masia de Puigpelat i més enllà per Pinós, i que per aquest camí transitaven soldats i
carros carregats de municions que es dirigien a Cardona.
Starhemberg, des de Prats de Rei, alertat de les notícies i coneixedor de les intencions del
Comte de Muret de conquerir el castell de Cardona amb ajuts efectius del Duc de Vendôme,
envià a Cardona un destacament del seu camp comandat pel comte d’Eck, que havia de
governar la plaça, i destinà al coronel Conrad Planta amb el seu regiment de grisons i 286
alemanys. Introduïdes aquestes tropes a Cardona i el regiment italià del comte de Taff,
consistia també la guarnició de defensa del castell amb el regiment de la Diputació de
Catalunya, manat pel seu coronel Pere Montaner i Ramon, 145 portuguesos i 34 oficials del cos
d’agregats. El total no excedia de 2000 homes. Per la part borbònica, el comte de Muret
s’emportà a Cardona quatre batallons francesos, dos d’Arpajón, el regiment de Trujillo, 12
companyies de granaders i 20 homes per batalló que envià a unirse a l’exèrcit del comte
d’Arpajón i el general Felicià Bracamonte 1500 cavalls per cobrir el setge. El dia 8 de
novembre, al campament dels Prats arribaren 52 miquelets que els borbònics feia vuit mesos
que retenien presoners a Conill. El dia12 hi arribaren un grup de 200 presoners borbònics,
aconduïts per miquelets i sometentistes, i a més hi continuaven arribant diàriament entre 12 i
15 desertors de l’enemic.
El dia 5 de novembre Arpajón, vingut de Castell-lleó (Castellbò), havia arribat a Solsona, i el dia
10 s’ajuntà amb el comte de Muret a dues llegües de Cardona. Els dies 11 i 12 de novembre
acampà el comte de Muret amb 8000 infants i 1500 cavalls al Pla de Bergús. El dia 13 el duc de
Vendôme, que continuava disposant d’una estabilització entre els campaments de Calaf i dels
Prats de Rei, féu una visita de reconeixement per la vila i els defores del castell de Cardona, per
dedicar-se a preparar les seves tropes per atacar i conquerir la població i la fortalesa. El mateix
dia l’exèrcit borbònic ocupà les dues torres distants a tir de pistola de la vila i la nit del dia 14
féu construir dues bateries que ensorrarien l’endemà els murs de la vila. Els dies 15 i 16 de
novembre hi hagueren combats entre les infanteries aliades i borbòniques i aquestes darreres
aconseguiren d’ocupar la vila de Cardona, amb més de 6.000 soldats, cavalleria i artilleria. El
dia 17 el Duc de Vendôme destinà 1500 homes per avançar en la conquesta del castell, que
dividí en tres cossos: el d’Arpajón, el del comte d’Hersel i el del comte de Melun.
El dia 18, en el campament de Prats de Rei, foren disparades unes salves d’artilleria per
celebrar la notícia de la confirmació de l’arxiduc Carles com a emperador d’Àustria a Viena.
Aquestes canonades causaren una gran alarma en el campament de Calaf. Arribaren a Prats de
Rei uns 200 homes, entre desertors i presoners.
El dia 20 de novembre el comte de Muret començà l’atac al castell de Cardona des de la vila i
començà a bombardejar amb 12 canons. Els dies 22 i 23, des de Prats de Rei, sortiren 150
granaders, amb 50 barrils de pólvora, 1.200 pedres i 70 quintars de bales de fusell, que
aconseguiren de descarregar dins del castell de Cardona. El 30 de novembre els borbònics
atacaren dues vegades el castell de Cardona amb 5 companyies de granaders i altres forces i la
seva artilleria experimentava manca de municions. Però foren rebutjats pels contraatacs dels
defensors austriacistes. El comte d’Eck pogué fer arribar a Starhemberg les notícies del setge.
Aquest, des de la Manresana de Prats de Rei, envià el dia 4
de desembre 1.200 soldats d’infanteria i des de Súria sortiren 300 dragons, 500 miquelets i
altres voluntaris i 200 cavalls, per anar cap a Cardona. Del 3 al 10 de desembre arribaren al
campament de Prats de Rei 125 desertors borbònics, que declararen que algunes vegades els
seus canons no podien disparar per manca de pólvora. També arribaren un grup de soldats
estrangers, alemanys, anglesos, holandesos i portuguesos, que es reintegraren a les tropes
aliades després de fugir del camp enemic que els retenia presoners.
El dia 19 de desembre el duc de Vendôme ordenava el trasllat del seu equipatge personal des
de Calaf cap a Lleida, i també s’hi afegiren les pertinences dels mercaders francesos, amb la
protecció d’una companyia de granaders. El dia 20 les forces austriacistes del comte de
Starhemberg passaren a l’ofensiva i els combats es resolgueren al seu favor, allargant-se des
de les set del matí fins a les dotze del migdia, i en aquestes cinc hores estigué oberta la
comunicació amb el castell de Cardona per a poder-hi entrar els carros dels proveïments, de
les municions i de 400 homes de reforç. El dia 22 de desembre els combats van continuar
aferrissadament i les forces austriacistes del comte de Starhemberg aconseguiren la dominació
de la vila de Cardona, que fou abandonada precipitadament per les forces borbòniques del duc
de Vendôme, que fugiren cap a Lleida i deixaren abandonat el campament de Calaf, que havia
estat la seva base logística des de mitjan Setembre.
Joan Fàbrega, pagès del mas Fàbrega de Cerarols (Súria), ens deixà també el seu testimoni de
les batalles de Prats de Rei i de Cardona, localitat veïna, en el seu dietari personal. Allí ens diu
que l’any 1711 “l’armada del rei Carles es fortificà a Prats de Rei i la de Felip a Calaf, amb que
l’armada del rei Felip posà bateria a Prats. I tota la vila posaren per terra, i mai en pogueren
treure els del rei Carles. I el general de Felip envià una partida de l’armada, amb canons de
batre, a assetjar Cardona. A la vila, amb promptitud s’hi ficaren, però el castell s’hi tornà molt
fortament, i els de fora bateren tant que feren bretxa i bombes, i mai pogueren entrar. I
estigué assetjat més d’un mes. I la vigília de Sant Andreu donaren grans avançades i no
aprofità res. I el general de Carles, que era Starhemberg, envià socors al castell, amb que
l’armada del rei Felip s’hagué de retirar, i li fou forçós deixar tota l’artilleria, i municions, i
bagatge, i molta cosa que els prengueren. I així se’n tornaren a Calaf, i, dins pocs dies, s’alçà
tota l’armada i es retirà dret a Lleida. I mentre estigueren a Calaf feren gran mal, robant
icremant cases fins a la Molsosa, Pinós, Vallmanya, Matamargó, i arribaren fins al terme de
Salo, i la gent s’hi girava a escopetades i els feien gran temor.”
El Duc de Vendôme aixecà el camp de Prats de Rei el dia 24 de desembre. Els oficials espanyols
asseguraren que en aquesta campanya Vendôme perdé 10.780 infants, 4.341cavalls i 2.845
mules. El mariscal comte de Starhemberg, que no havia sortit més enllà de Prats de Rei, des
del seu allotjament a la Manresana, on arribà el 16 de setembre, esperà allí la visita del general
Hamilton i del marquès de Daun, que com a testimonis directes li havien de circumstanciar el
desenvolupament de la victòria aconseguida amb l’alliberament del castell i de la vila de
Cardona, en aquella data memorable, tres dies abans del Nadal de 1711. L’exèrcit aliat tingué
molts queviures durant la campanya de Prats de Rei, ja que l’emperador Carles havia ordenat
transportar a Catalunya queviures de l’Imperi per via marítima. El campament dels efectius
dels aliats austriacistes de Prats de Rei i de la Manresana, fou aixecat pel mariscal comte de
Starhemberg entre els dies 23 i 27 de desembre de 1711, sense haver cedit en cap moment a
les envestides dels adversaris borbònics.
Finalment però, amb la rendició de Barcelona i Cardona acabà imposant-se Felip V i Catalunya
patí una forta repressió en tots els sentits, les conseqüències de la qual encara perduren
actualment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s