Llegendes història i llocs d´interès

Història de la pesseta.

Laureà Figuerola i Ballester és un personatge clau per entendre la modernització de
l’economia, la política i la cultura espanyola de la segona meitat del segle XIX. Va ser
l’”inventor” de la pesseta. Però la seva obra va ser molt més àmplia. Al seu impuls es deuen
reformes tan importants com la introducció del sistema mètric decimal; la reforma aranzelària
de 1868, que porta el seu nom, i que va fer de Catalunya la “fàbrica d’Espanya”; la desaparició
de les duanes interiors; la supressió de l’anomenat dret diferencial de bandera en la navegació
comercial; la supressió de la “contribució sobre la pobresa”, com era anomenada la imposició
sobre els productes de consum; o l’intent, finalment fracassat, d’introduir el primer impost
sobre la renda.
Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 4 de juliol de 1816 – Madrid, 28 de febrer de 1903)
fou un economista i polític català, que estudià filosofia i dret. És conegut per la creació de la
unitat monetària de la pesseta. Fou el primer doctor en dret sortit d’una universitat espanyola.
Als 19 anys es donà a conèixer per les seves idees liberals, figurant a la Junta Revolucionària de
Barcelona. Es féu advocat l’any 1840. Deixeble d’Eudald Jaumeandreu i Triter, el 1846 fou
nomenat catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, que abandonà el 1853 per
ocupar la càtedra de la Universitat de Madrid. El 1846 fundà l’Escola Normal de Mestres de
Barcelona. Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Alhora, fou
fundador de la Sociedad Libre de Economía Política amb Pastor, Rodríguez Colmeiro,
Echegaray, Moret i altres. Després de la revolució de 1868, Joan Prim i Prats el va nomenar
ministre d’hisenda del govern de Serrano. Fou un dels introductors de la pesseta com a nova
moneda espanyola, que va enginyar com a integrada en la Unió Monetària Llatina, creada el
1865 a París, i formada per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. El 1869 també va iniciar una política
aranzelària moderadament lliurecanvista, influïda per la que havia dut a terme la Gran
Bretanya. El 1870 Amadeu I de Savoia el va substituir per Segismundo Moret y Prendergast.
El 1872 fou nomenat president del Senat d’Espanya, des d’on es va oposar a la restauració
borbònica d’Alfons XII i s’adherí al Partit Republicà.
El 1876 fou separat de la càtedra de la Universitat i nomenat primer director de la Institución
Libre de Enseñanza, de caràcter laic i privat. El 1885 fou regidor de l’Ajuntament de Madrid i el
1898 fou nomenat president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va morir el
dissabte 28 de febrer de 1903 al seu hotel del carrer Serrano de Madrid, però per voluntat
seva i de la seva esposa fou enterrat al cementiri de Girona.
La introducció de la pesseta com a moneda única de l’economia espanyola també va fer de
Figuerola un personatge popular. Durant un cert temps, a les monedes de cinc pessetes, és a
dir, els “duros”, se’ls va anomenar “laureanos”. Es comprèn aquesta popularitat si es té en
compte que la pesseta va venir a posar ordre en un sistema monetari en què, a l’altura de
1868, encara circulaven més de noranta monedes diferents, procedents de diversos èpoques i
països, sobretot de França. La nova moneda va ser vista per Figuerola com un instrument
indispensable per unificar elmercat interior espanyol i afavorir-ne el creixement. Però alhora
per integrar-se amb aquells països europeus com França, Alemanya i Itàlia que en aquells
moments estaven endegant la Unió Monetària Llatina, un experiment fracassat que tanmateix
va constituir l’antecedent de l’actual Unió Monetària Europea i de l’euro. A més, Figuerola va
saber utilitzar la pesseta com a element d’identificació del poble amb el nou ordre polític
liberal, esborrant-hi qualsevol referència al règim monàrquic i imprimint a la cara de totes les
monedes la figura d’una dona que representava Espanya.
Per a l’elecció de la nova unitat monetària espanyola, Figuerola es va basar en una moneda
que es feia servir a Catalunya des del segle XVIII. Es tractava del pes o ral de vuit, d’argent,
popularment anomenat “peça”. El ral de dos, també d’argent, era equivalent a una quarta part
del ral de vuit, i era conegut per “peceta”, o peça petita. I d’aquí es va anar a parar en castellà
cap a la “peseta”. És probable, a més, que aquestes monedes fossin encunyades en alguna
època a Calaf, car aquesta vila va ser de les poques que va conservar el privilegi d’encunyació,
tal com avui encara es pot veure en els noms de carrer del nucli antic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s