Llegendes història i llocs d´interès

Història del tercer Pere de Grevalosa

Ja fa temps, us vaig prometre que us explicaria la història del marit de la Blanquina.
Naturalment, quan ell va viure jo ja feia més de tres-cents anys que era mort. Però com ja
sabeu, Déu em va concedir la vida eterna i he pogut ser testimoni de tot allò que ha passat al
meu castell, durant gairebé mil anys….. Ep! tan sols veure-ho, sense poder-hi intervenir……
Oh el tercer Pere de Grevalosa…! Us en fareu creus de la vida d’aquest personatge cruel,
dèspota i violent. Va surar per damunt de la justícia de la seva època –com avui dia ho fan
tants d’altres, perquè hi ha coses que no han canviat gaire.
Bé, el tercer Pere era fill d’en Pericó, el segon d’aquesta nissaga amb el mateix nom. Sabeu
quants Peres van tenir els Grevalosa? Quatre. He sentit dir que els posaven aquest nom
perquè el primer Pere havia pagat la capella de Sant Pere a la Seu de Manresa.
Parlem d’aquests Grevalosa medievals. Tots ells van ser homes del seu temps. Del seu i potser
de tots els temps perquè l’ambició, la violència, els plets, les guerres i la sang –digueu-me- no
són des de sempre?
Encara era ben jove aquest tercer Pere que el seu pare el va emancipar i li va donar el feu de
Castellar. Tot devia ser un truc perquè al cap de pocs dies –tan sols catorze- el pare es torna a
quedar Castellar perquè -segons diu- el seu fill no li ha estat gens agraït.
De ben segur que el pare i el fill no s’avenien, però hi havia més coses
Al cap de poc en Pericó, el pare, es va vendre el castell de Castellar a Francesc Ferreres, un
ciutadà de Manresa i després de tres anys en Ferreres diu que li torna el castell perquè la
venda havia estat simulada i no era vàlida –vaja, que ho van fer veure.
Tot plegat embolics i canvis de nom per evitar que els confisquessin els béns per causa dels
plets i judicis que tenien declarats. Un recurs que avui dia -no m’ho negueu, que us veig la
cara- també feu servir.
Quan el 1359 al nostre personatge li va arribar el moment de casar-se ja havia heretat Castellar
per la mort del seu pare. El casament es va contractar amb la família del Camp, senyors de
Castellet de Bages i la núvia era dona Margarida del Camp.
La Margarida portaria un bon dot i el seu germà, Guillem del Camp, el pagaria a terminis, tal
com era costum. Ara no en pagueu de dots, però també feu terminis. O no?
La manera de pagar era a canvi d’escriptures de deute amb tercers o venent drets. També
condonant altres debitoris entre els dos contractants. En Pere de Grevalosa cobraria de
diferents deutors d’en Guillem del Camp per valor de 99 lliures. La resta, fins a les 134 lliures
del termini, eren les 35 lliures que en Pere encara devia a Guillem per la Fàtima, una esclava
sarraïna que li havia comprat.
Ni una moneda. Tot canvis i bescanvis. Us sobta que amb el dot de la muller es pagui una
esclava, eh? Doncs posats al segle XIV no era pas tan estrany.
En temps d’aquest Pere els pagesos de Castellar van patir contínuament la violència entre
senyors pròpia d’aquella època.
Les rendes dels castells sovint estaven gravades per d’altres nobles o burgesos que també hi
tenien part. Una cosina del senyor, Saurineta Galceran, tenia dret a la quarta part del delme de
Castellar per l’herència del seu pare que era un Grevalosa.
El senyor de Castellar no pagava aquesta part i en Pere Galceran prohom manresà i marit de la
Saurineta va buscar la justícia del senyor Duc.
Per si no ho sabeu, el senyor Duc de Girona era el fill del rei, l’hereu de la corona
catalanoaragonesa.
Els homes del senyor Duc i els d’en Pere Galceran van assaltar alguns masos de Castellar i es
van endur el que van voler, tot per la força.
No va ser pas aquest el pitjor capítol de violència durant la vida d’aquest personatge. El més
terrible va ser el crim esgarrifós que va cometre el 1373 contra la persona de la seva esposa
Margarida del Camp, just entre les parets d’aquest castell…
Va ser un fet tràgic i execrable………!
Margarida del Camp havia fet testament pel març d’aquell mateix any i havia demanat de ser
enterrada a la Seu de Manresa, a la capella de Sant Pere. Res d’estrany en aquesta decisió, era
una senyora de Grevalosa i li pertocava, però sí que ho és que fes hereu de tots els seus béns el seu germà Francesc.
Perpetrat el crim, Pere de Grevalosa es va fer tonsurar com a clergue i es va acollir a la justícia
del Bisbe de Vic. Aquest el va reclamar per què declarés davant la Cúria i se’l va quedar a ell i
els seus béns sota la seva tutela per impedir que fos donat a la justícia del Veguer.
Els seus cunyats Bernat i Francesc del Camp demanen una i altra vegada justícia a tots els
estaments i una indemnització de 20.000 sous.
Intervé el Rei i Pere de Grevalosa és separat de les Constitucions de Pau i Treva. Qui era
separat de Pau i Treva quedava fora de la protecció reial i tant ell com els seus béns restaven
en entredit.
Va ser una situació d’incertesa molt gran, plena de perill i molt compromesa tant pel senyor
com pel seu feu, però no va durar gaire. El 1374 Pere de Grevalosa ven el Seguer, un dels
dominis de Castellar, al seu cunyat Francesc del Camp. El preu és la indemnització que
demanava la família Camp.
El Veguer de Manresa amb permís del senyor Duc torna Pere de Grevalosa a les Constitucions
de Pau i Treva.
Per obtenir el perdó del Rei, el senyor de Castellar va haver d’anar a la guerra que en aquells
moments es lliurava contra “les gents armades que han entrat a la terra del senyor Rei”.
Aquestes eren les tropes del rei Pedro I el Cruel de Castella que havien entrat al Principat.
I així va ser com el Rei el 1376 en una Cèdula Reial donada a Montsó ratifica el perdó a Pere de
Grevalosa i el declara lliure d’anar i venir per totes les terres del regne sense ser molestat.
Ben poc va tardar el senyor de Castellar en trobar nova muller. I va entrar per senyora de
Castellar dona Blanquina Vilella que va arribar acompanyada d’un dot de 2.500 sous. Ella va ser
la senyora que amb el seu inventari ens ha contat com era el castell el 1383.
Fa molts anys que vaig viure aquesta història i quan hi penso encara sento la impotència de no
haver pogut impedir aquell crim al meu castell. Fa sis-cents anys i encara no ho havia pogut
explicar a ningú. Que Déu em perdoni, si us he atabalat massa! I que perdoni en Pere de
Grevalosa!
Sempre vostre i esperant la vostra visita. Seguí, senyor de Castellar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s