Llegendes història i llocs d´interès

Mines de carbó de Calaf

La conca minera de Calaf té el seu origen en les necessitats de carbó pel desenvolupament del
vapor, que des de principis del segle XIX, formava part d’una font d’energia bàsica per a la
revolució industrial a tot Europa. La incipient expansió industrial a Igualada va incrementar la
demanda de carbó, així com també per obtenir gas que il•luminava carrers i edificis, a més del
Mapa de les mines de lignit a l’Alta Anoia a mitjans del segle XX. consum domèstic en estufes,
cuines, anomenades “econòmiques” i calefaccions. Aquest canvi energètic va portar al
començament de les explotacions dels jaciments de lignit de Calaf i el seu entorn a mitjans del
segle XIX.
A la zona es van arribar a comptabilitzar més de 250 mines, entre subterrànies i a cel obert,
que es van obrir en un període de 150 anys (entre 1835 i 1985). El tipus de carbó era lignit de
mala qualitat, amb un poder calorífic d’unes 3.500 kcal / kg i contingut en sofre d’entre el 5 i el
10%.
El carbó s’extreia de forma arcaica, a pic i pala, en boques de mines no superiors als dos
metres d’alçada i 1,80 m d’ample, que s’excavaven en un terreny inclinat i la galeria principal
podia ser horitzontal o inclinada. Inicialment es transportava amb carros i cavalleries fins a
Igualada, on les fàbriques tèxtils que utilitzaven per accionar les calderes de vapor que al seu
torn accionaven la maquinària fabril.
De fet, la línia de ferrocarril Barcelona-Saragossa va passar per Calaf i no per Igualada perquè
en aquesta zona “hi havia molt carbó de pedra”, segons referències de l’època. El punt àlgid es
va situar entre els anys 1950-1965 quan es va arribar a extreure 200 tones cada dia, que
anaven llavors principalment a les fàbriques de ciment i ceràmica de tot Catalunya, i també a
particulars.
Arriba la primera febre per l’urani
Entre la dècada dels 60 i 70 es propaga amb gran fervor l’existència d’urani en els carbons de
Calaf. La Junta d’Energia Nuclear fa les seves prospeccions i es declara zona de reserva
especial: Zona 46-Calaf. Però els seus càlculs inicials van ser erronis i les prospeccions només
van implicar immensos moviments de terra per extreure una ínfima quantitat de material
radioactiu i possibles emissions ambientals de boires radioactives, segons apunta el catedràtic
d’enginyeria química de l’UPC Josep Maria Casas. Fins i tot, el 1979 es va arribar a constituir el
Comitè antinuclear d’Igualada.
Un reportatge de 1986 citat pel mateix Casas resumia les polèmiques i l’estat d’ànim de la
població de l’Alta Anoia amb grans paral•lelismes amb el moment actual: “La febre de l’urani
de Calaf tan sols ens ha deixat sorra i deutes. Les esperances d’una població assolada per l’atur
li queda com a herència un paisatge lunar i un desengany que primer la va fer sentir
amenaçada i després enganyada “.
Als anys 70, amb l’arribada del gasoil, es va iniciar el tancament d’algunes mines, acabat amb
una sola mina en actiu a cel obert que enviava tot el carbó extret a la central tèrmica de Cercs.
Vetes de lignit en una mina a cel obert a l’Alta Anoia.
Els grans moviments de terra i profundes excavacions que es van fer a l’entorn de Calaf, va
alçar les protestes dels agricultors i veïns de la comarca, ja que les explosions per a l’extracció
del carbó amenaçaven les seves cases i les excavacions a les terres de cultiu. Camps arrasats,
boires de pols que queien sobre els municipis limítrofs i incendis a les muntanyes de terra
carbonífera, constitueixen l’herència d’aquesta última fase de l’extracció carbonífera de Calaf.
La degradació dels espais miners abandonats mai va conèixer l’esperada restauració
ambiental, ja que les mines eren anteriors al compliment de la llei 1981 sobre restauració
d’espais afectats per la mineria.
Els recents projectes per intentar trobar hidrocarburs i urani a la zona han trobat l’oposició
frontal d’un territori on, en aquest tema, plou sobre molt mullat.
Informació i imatges extretes de l’estudi del catedràtic de l’UPC Josep Maria Casas “D’espais
miners a dipòsits controlats”, ponència presentada el 2009 al segon Congrès Internacional
sobre Geologia i Mineria en la ordenació del territori i en el desenvolupament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s