Llegendes història i llocs d´interès

Castell de Boixadors

Castell de Boixadors és un edifici del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia). És encimbellat
dalt d’un turó en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d’accés a
l’altiplà de Calaf i a la banda oriental del terme, a frec dels límits bagencs. Es troba a l’extrem
occidental de la serra de Castelltallat (922 m), la qual emmarca, amb la serra de Rubió (837 m)
al sud, el camí que comunicava la vall del Cardener amb la del Segre. Era, per tant, un camí
molt important en temps de reconquesta. És una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
Ubicació
El castell de Boixadors pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera, a l’Anoia, ben a prop dels
límits amb la comarca del Bages i a tocar del Solsonès i la Segarra. Al costat, s’alça l’església
avui anomenada de Sant Pere de Boixadors. El conjunt està voltat de serres que s’enlairen fins
a cotes que superen els 800 metres i que estructuren un conjunt de petites valls, agrestes i
boscoses, plenes de torrents i rierols que desemboquen a la riera de Rajadell. El municipi de
Sant Pere Sallavinera s’estén pel vessant sud del turó de Boixadors, la plana presidida pel nucli
de la Fortesa i la vall que s’inicia entre els antics pobles de la Llavinera i Puigdemàger i que té
com a fondal la riera de Sant Pere, sobre la qual es troba el poble de Sant Pere Sallavinera, cap
administratiu del municipi. Així, l’actual municipi és el resultat de la unió dels termes del castell
de la Llavinera, del castell de Boixadors i de la Fortesa.

El lloc de Boixadors està situat al capdamunt d’un turó en el qual s’hi emplacen el castell i, a
llevant, en una plana situada als seus peus, l’església de Sant Pere. Tot el conjunt és dominat,
des del punt més alt del turó, per la torre mestra del castell. Al voltant hi ha un seguit
d’estructures, fruit de successives ampliacions, que han acabat ocupant tota la plataforma
superior del turó de Boixadors, amb una superfície de gairebé 900 m².
Descripció
Del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i
restes d’un casal senyorial amb les seus cups, colomar i altres senals de dependències així com
de murs que protegien la parts dels senyors. Són de destacar la cúpula interior de la torre, la
volta de la cisterna, diversos finestrals, i una sala que no conserva sostre però on es poden
veure els arrencaments dels arcs ogivals que sostenien la volta. Connectada per un portal amb
el castell, estaria la capella de Sant Pere i a l’altra banda del castell envoltat de murs es
conserva el que sembla ser una gran necròpolis. Un esglaonat joc de murs i contramurs,
escalen i protegeixen el monticle.
Al casal del castell hi ha diversos elements. LA sala del castell de planta rectangular i realitzada
amb aparell de carreus petits ben tallats que patí reformes posteriors.[3] A l’interior es
conserven dos arcs ogivals que sostenen la volta, ara desapareguda, dos arcs adovellats de mig
punt que comuniquen amb d’altres dependències del castell (una d’elles el baluard que fou
afegit a la façana, tapant part de les dovelles de la’rc de mig punt que serveix d’entrada al casal
i que es pot apreciar a la foto). Externament es pot apreciar, a part del gran portal adovellat,
una finestra polilobulada a una de les parets laterals, i una finestra més gran damunt del portal
que fa pensar, junt amb d’altres elements conservats a l’interior, en una reforma als segles
XVII-XVIII (resta un ferro de tipologia barroca a la porta). L’interior conserva a les parets els
forats de les bigues que dividien el casal amb un pis. És molt interessant un accés que porta a
un sòtan. (En aquest accés hi ha una petita base, en un costat, circular que té caire d’haver
estat una torre). Un dels arcs ojivals, que està molt a prop de la torre de l’homenatge, va ser
tapiat.
Història
El terme de Boixadors apareix documentat per primera vegada l’any 1014 o 1015 segons la
font. Fou senyorejat per la família dels Boixadors des del 1123, quan es documenta Berenguer
Bonfill de Boixadors. Al segle XIV, juntament amb els termes de la Llavinera i la Fortesa, van
formar la baronia o varvassoria de Boixadors. L’any 1425, en morir Ramon Berenguer de
Boixadors sense descendència, la baronia va passar a una germana casada amb Arnau de
Foixà. Els Foixà-Boixadors van mantenir la baronia fins a la fi de les senyories jurisdiccionals al
s. XIX. El document més antic referent a l’església data del 1015. Al s. XII apareix en una relació
de parròquies del bisbat de Vic. Del tronc principal dels senyors de Boixadors sortiren
branques secundàries com els Foixà -boixadors que des del 1425 senyorejaven aquest castell
que passà al domini dels Salvà el 1622 i als Xatmar el 1725.
Al s. XIX va perdre les funcions parroquials. El conjunt de l’església i del castell de Boixadors va
ser declarat bé d’interès cultural el 1949. Cedit a l’Ajuntament de Sant Pere Sallavinera, des del
1971 la Diputació de Barcelona hi ha portat a terme diverses campanyes de restauració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s