Llegendes història i llocs d´interès

Castell de Castellar

El castell pertany al terme municipal d’Aguilar de Segarra i forma un conjunt monumental amb
l’església parroquial de Sant Miquel de Castellar, la rectoria i el molí.
La base de la construcció és un banc de roca natural, gairebé circular, sobre el qual s’aixeca el
castell. És un edifici de pedra molt rústic amb murs ferms i gruixuts, finestres altes i
asimètriques i diverses espitlleres a la part baixa del mur. El portal d’entrada, adovellat, s’obre
a llevant, just al capdamunt del pendent de la costa, davant d’un mirador des del qual es pot
veure el poble i el molí.
Es tracta d’un castell gòtic que, a més de tenir una funció militar, ha estat masoveria i ha
sofert, per tant, diferents modificacions i usos. L’element més antic és la torre, de la qual
resten dos murs. Aquesta torre devia estar lligada al període de la reconquesta i feudalització
del territori sota el domini dels Castellar (segles XI-XIII).
A l’edifici hi ha tres plantes. La planta baixa, a més dels murs de la torre, conserva dues sales
nobles, una amb arc de mig punt i l’altra amb arcades gòtiques, que cal relacionar amb els
Grevalosa medievals (segles XIII-XVII), així com també el pati d’armes on hi ha l’escala per pujar
al primer pis. La primera planta la degueren modificar els Amat entre els segles XVII i XIX,
sobretot en el XVIII, amb una llinda del 1774. El finestral que dóna a llevant i el mirador que
queda sota van servir d’escenari a la presa de possessió dels senyors del castell, que se
situaven a la finestra, i del jurament dels vassalls, aplegats al mirador. A la segona planta hi ha
un terrat.

El castell de Castellar forma part de la línia de fortificacions que es va bastir durant el segle X
per a la reconquesta. Les fortificacions es van fer en llocs elevats que dominaven el pas dels
rius o rieres, les valls dels quals eren el camí natural per arribar a les planes més extenses i més
riques, on hi havia les ciutats. Aquestes fortificacions van servir, d’una banda, per impedir les
ràtzies dels àrabs cap a les terres planes del Bages o l’Anoia, i de l’altra, per conquerir l’altiplà
de Calaf i avançar fins a l’Urgell.
Al segle XI Castellar ja havia fet la seva reconquesta i el territori ja estava feudalitzat. Ho
sabem gràcies al testament de Seguí, senyor de Castellar, datat el 1022. En morir Seguí, el
castell de Castellar tenia, a més del seu terme, el domini de sis torres que van donar lloc a sis
nuclis medievals fortificats que han arribat fins avui: les Coromines, el Seguer, Puigfarner,
Vilallonga, Solanelles i la Guàrdia Pilosa.
Entremig de les tres primeres torres i el castell hi havia una guàrdia a 700 m d’altura que les
comunicava amb el castell: el mas de la Guardiola, més tard dit Cal Ribera. El domini dels
Castellar formava, doncs, un territori en forma de falca que s’estenia de llevant a ponent, des
del castell fins a la Guàrdia Pilosa, ara municipi de Pujalt.
La reconquesta també es va fer visible en el terreny espiritual, ja que en l’organització
d’aquests nous territoris sempre hi va participar l’Església. Tots els enclavaments que van
sorgir al voltant de les torres també tenien la seva església, gairebé totes sufragànies de Sant
Miquel de Castellar. D’aquesta manera la relació entre els tres elements del món feudal, el
senyor, l’Església i la pagesia, es va consolidar en els territoris conquerits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s