L’església de Sant Martí de Maçana centrà un petit nucli autònom fusionat el 1840 a Rubió. Ubicada al nord-est de Pedrafita, al vessant de la riera de Maçana. És esmentada com a parròquia l’any 1154, dins l’antic terme del castell de Maçana. La seva arquitectura és de planta de creu llatina i coberta amb volta apuntada.
Externament es coberta amb teulada a dues aigües i presenta un campanar de secció quadrangular adossat a l’església, refet a començaments del segle XX, a resultes de l’acció d’un llamp. La planta de l’església és de creu llatina i coberta amb volta apuntada. Al segle XIV estava dedicada a Sant Iscle. Entre 1975 i 1981 l’església es va restaurar. També adossada a la construcció hi ha la rectoria que data de 1736. També podem trobar el cementiri de la vila al costat de l’església
Festes majors[modifica | modifica el codi]
A Maçana, tot hi deixar de ser municipi l’any 1840, es continua celebrant la festa major en ocasió de la festivitat de Sant Martí a la tardor i Sant Marc a la primavera.
La festa major de tardor és el diumenge més proper 11 al de novembre, per la festivitat Sant Martí de Tours, patró de Sant Martí de Maçana. A la 1 es fa la missa a l’església i a les 8 es fa el ball de vetlla, i la rifa de la mona, a la masia de Ca l’Escolà. La festa major de primavera és el diumenge més proper al 25 d’abril, per Sant Marc, copatró de Sant Martí de Maçana. Al matí, a part de la missa de la una es fa la rifa de la Toia, el tradicional repartiment del panellet de Sant Marc, i el joc del Conill Porquí
Mas del Tronc 