Els cups presents per aquest ampli territori no estan ben datats del tot. Sabem que poc abans
de l’any 1000 tot això era frontera i terra de ningú. El conreu de la vinya es deuria anar
escampant un cop instal·lats els senyors feudals i temps després de que haguessin arribat els
pagesos pioners, que van deixar també mostres abundants d’hàbitats i necrópolis.
Una manera d’acostar-se a la Manresana és des del PK 3.7 de la carretera que va dels Prats a
Igualada i que en diuen de les Malloles (una mallola és una vinya jove). Davant de cal Passada
s’agafa una pista de terra sense indicadors que ens durà a través dels camps.
El cup de cal Rabassaret es troba en unes roques a l’esquerra d’aquesta pista, al costat d’un pla
boscós, a 600 m de la carretera.
Es un dels meus cups preferits, té aspecte d’antic, però està net i força sencer, fa un diàmetre i
una profunditat d’uns 2 metres i una sèrie de forats que el circumden. No hi ha senyals de
premsa i segurament la verema es xafava sobre un empostissat de fusta. També pot ser que
els forats del voltant sostinguessin les columnes d’una teulada o coberta de fusta. A la part
baixa encara és visible el forat de sortida.
Seguint la mateixa pista uns 200 m més enllà arribem a les ruïnes de can Boladeres. Per cert
que aquí la pista sembla haver seccionat el que podria haver estat un cup modern fet d’obra,
però amb el poc que en resta no es pot assegurar.
El cup de pedra està senyalitzat amb un petit rètol a peu de camí, cal saltar un parell de marges
per arribar-hi.
També és rodó i d’unes dimensions similars al del Rabassaret, però aquest té al costat una
segona cavitat que probablement servia per xafar el raïm. El forat de sortida està molt
engrandit per l’erosió de les parets.
Canviem totalment de direcció, Cal Mensa queda al N de la Manresana, cal travessar la
carretera d’Igualada i a 330 m hi ha la casa. El cup és a la part del darrera, uns 50 m cap a
llevant, en un ressalt sota unes alzines. El lloc no està gaire net però el cup es pot veure bé, fa
uns 2.10 m de diàmetre i de fondo, tot i que hi ha un bon gruix de terra que ha permès arrelar
una alzina
Mas del Tronc 