Llegenda del nom Anoia

És difícil trobar entre tots els llogarets i pobles catalans, un en que no tinguin els més diversos
mites típics del folklore i la cultura popular: des de les ànimes en pena condemnades a vagar
pels camins, o els entremaliats follets que habiten boscos i camps. Però a la comarca de
l’Anoia és particularment coneguda una curiosa llegenda, en la qual s’atribueix el nom del riu i
de la comarca als temps del patriarca Noé.
Fou desprès del Diluvi Universal, al final de quaranta dies i quaranta nits de pluges torrencials,
quant per fi, es tancaren les recloses del cel i va parar de ploure, encara coberta de núvols la
terra i entre els núvols aparegué un arc de tots els colors, signe de l’aliança de Déu amb els
homes. Noé llavors va desembarcar amb els seus fills, les seves nores i els animals que duia a
l’arca.
Els fills de Noé, eren tres i es deien: Sem, Cam i Jafet. Jafet va tenir set fills. Des de sempre s’ha
considerat que Jafet i els seus fills van ocupar una zona geogràfica compresa entre el mar
Negre i la Mediterrània per repoblar-la, complint el mandat de Déu. Un d’ells de nom Thubal o
Tubal junt amb d’altres, caminaren molt de temps, resseguint moltes terres buscant llocs bons
per poblar-los, fins que van arribar al nostre país, i van veure bones terres i bons boscos, i
bones aigües, i bons assentaments; es quedaren aquí, i per por del que sentien dir del diluvi,
s’assentaren en unes altures que anomenaren Pirineus; Després, els fills de Noé li van donar
néts al patriarca; Noé va venir a la regió mediterrània a veure a Tubal que l’anava poblant i la
va resseguir des de l’estany de la Font Salada a Salses, fins a les dunes que guarden del mar el
riu Segura a Guardamar, i des del riu de les oliveres de nom Cinca a Fraga, fins a la part mes
occidental de les illes balear navegant amb una Arca de nova construcció fins a Maó.
Noé va anar recorrent i visitant en aquestes terres als seus néts i descendents que com pare
universal de tot el gènere humà li tocava de veure.
Transcorreguts 84 anys després del Diluvi Universal, Tubal troba unes bones terres i bones
aigües prop d’un riu petit, li agradà el lloc i es quedà, es va casar i va crear una família. Tubal va
tenir una filla que en honor a Noé l’anomenà Noela. Al seu torn Noela es casà amb el seu propi
germà Gal Gafet. Ambdós decidiren fundar una petita llar prop del riu sense nom.
L’anomenaren com a la noia, o sia “Noela”. Amb el pas del temps el riu Noela es convertí en
Nolla i després en Noia. Actualment es coneix per riu Anoia. En aquesta comarca el mateix Noé
va plantar les primeres vinyes a Sant Sadurní i el seu fill Jafet inicià els primers conreus de blat
i altres cereals a Calaf. Tubal trobà un llac a Capellades, i va plantar oliveres, arbres fruiters i
tubercles i Noela plantà ginesta i altres flors i construí els primers jardins. Gal Gafet plantà
guixes, llenties, mongetes i el cigronet de l’alta Anoia. Res del que varen plantar ha deixat mai
de créixer en aquesta comarca