Llegenda del mercat de Calaf

Cada dissabte de l’any! Des de l’any 1226 se celebra cada dissabte el tradicional mercat de
Calaf, conegut arreu per la popular llegenda on Apel·les Mestres és l’autor i protagonista de
l’obra.
La plaça dels Arbres i el Raval de Sant Jaume s’omplen de diversitat de colors i olors amb quasi
un centenar de parades de tota classe de productes: fruites i verdures, articles d’artesania,
pastisseria, marroquineria, música, roba, sabates, etc.
La Llegenda
El mercat de Calaf havia estat altre temps un dels mercats més importants de Catalunya; no
obstant això, no és pas a la concurrència que cridava, ni al diner que feia córrer a allò que deu
la seva celebritat.
No, no és la seva importància mercantil sinó un incident extraordinari el que li donà la fama
que va perpetuant-se de segle en segle.
Calaf és un país fred, tan fred que els seus hiverns es consideren dels més rigorosos, i amb tot i
ser-ho tant, en vingué un tan sobtat, tan superior a tots els haguts i per haver, que un dia de
mercat, quan tota la plaça era plena de bestiar i de compradors, sobrevingué una gelada tan
horrorosa que les paraules es glaçaven en sortir dels llavis.
Tothom tractava i contractava, tothom demanava i oferia, però no se sentia res; i com havia de
sentir-se si, com us dic, al moment de brotar es glaçaven les paraules!
Però el dia anà avançant, cobrà força el sol i a la fi començà el desglaç per allà a migdia; i així
com s’anà desglaçant l’aigua, s’anaren desglaçant les paraules, totes les paraules que durant
tot aquell matí havien anat glaçant-se per la plaça!
!Ah, fillets de Déu! Us l’imagineu el rebombori que es produí de cop i volta?
“Quant d’aquest matxo? -Compreu-me aquest porc! -Tres unces! -Vint-i-quatre dobles! –
Aquest parell de bous queda per mi! -Ja us el podeu mirar per tots cantons. -Set unces. -No tira
pas guitzes? -Ni mitja dobla menys!” Etc, etc.
És a dir, que entre les paraules que es deglaçaven i els crits dels que volien parlar i no podien
fer-se sentir, va resultar tal xivarri i tanta confusió que no va haver-hi manera de fer-se
entendre.
I segons uns, el mercat de Calaf va acabar-se a garrotades; segons altres, fugint tothom amb
les mans a les orelles